3 abril 2020

EL BOMBARDEIG D’ESPARTERO A BARCELONA, A BETEVÉ

El bombardeig d’Espartero des de Montjuïc

El Bombardeig de Barcelona va tenir lloc el 3 de desembre de 1842.

La política lliurecanvista del regent Baldomero Espartero, i els perjudicis que provocava en la indústria i els treballadors havia portat a una revolta civil a Barcelona, i l’exèrcit va haver de refugiar-se al castell de Montjuïc.

El capità general va ordenar el bombardeig artiller de la ciutat amb un miler aproximat de projectils. L’acció artillera va ser indiscriminada, provocant incendis per tota la ciutat. L’operació es va iniciar abans del migdia i va concloure en la seva primera etapa a prop de les dues de la tarda. Es va reprendre dues hores després, quan diversos edificis públics i privats cremaven o havien estat derrocats i es recollia per la població als ferits. A les 6 de la tarda van sortir dues comissions de ciutadans, una de la ciutat i una altra de la Barceloneta, es van dirigir a la caserna general per demanar que se suspenguessin les hostilitats i oferint la submissió de la Ciutat.

La junta revolucionària demanava el cessament de l’atac per cedir la plaça i l’exèrcit va exigir la prèvia rendició i lliurament dels responsables de la revolta. A mitjanit, els negociadors havien arribat a un acord amb el capità general i es va donar per conclòs el bombardeig.

El balanç final va llançar 1.014 projectils llançats, 462 edificis destruïts o danyats i entre 20 i 30 morts.

D’aquest episodi se’n recorda el paper del diplomàtic francès Ferdinand de Lesseps, que aconseguí entrevistar-se amb el cap de les forces repressores, per tal que s’aturessin els bombardejos, que fossin alliberats nombrosos detinguts i que s’esmorteís la multa que hom pensava imposar a la ciutat. Aquestes actuacions motivaren que anys després, 1895, Barcelona li dediqués una de les places més grans i emblemàtiques, la que duu el seu nom.