23 novembre 2018

LES XERRADES DE CERHISEC – CRÒNICA DE LA XERRADA DEL 20 DE NOVEMBRE

El passat dia 20 de noviembre, la xerrada de CERHISEC va ser memorable, malgrat que l’assistència va resultar minoritària. Vam comptar amb Ferran Baile, de la BiblioMusiCineteca, actor, periodista cultural i moltes coses més. Baile ens va portar a la xerrada Ricard Reguant, un altre d’aquests grans personatges inclassificables del món de l’espectacle, que ha fet de tot en el teatre i el cinema, des que era una criatura. Reguant era nebot de l’actor Lluís Nonell, qui va tenir cura del Romea durant anys, mort de forma prematura, i que avui és recordat, com tants altres, molt menys del que mereixeria.

L’experiència, a més a més, forneix aquesta grapa indefinible que, de tota manera, tan sols assoleixen en plenitud les persones amb intel·ligència, humanitat i comprensió vers la matèria vital de la qual estem pastats. Baile i Reguant ja tenen aquesta edat en la qual l’experiència acumulada és un grau a considerar. Pel que fa a Iquino, avui, és molt més que l’home cantellut i a voltes incoherent que feia pel·lícules marranotes (moltes de les quals amb un gran èxit de públic, tot s’ha de dir) lligades a la servitud del moment, pel guany, sense entrar en temes qualitatius, i ha passat a ser un mite a reivindicar, complex i valorable a fons en molts aspectes.

El tema de la xerrada eren, doncs, Iquino i els seus estudis, estudis que durant vint anys van ser al Paral·lel, aquell Paral·lel de la postguerra que gairebé s’està evidenciant com més interessant, fins i tot, que el d’abans, aquell que l’exposició del CCCB va mitificar a bastament. Els estudis Iquino es trobaven al número 106 del Paral·lel. Abans, allà, hi havia hagut el Royal Concert i alguna cosa més i, ja després de la guerra, l’emblemàtic Amaya.

Podeu llegar la crónica completa de Júlia Costa, al voltant la xerrada, si seguiu el vincle adjunt del seu blog Un balcó al Poble-sec.